A la juventut il·licitana d’ara

(A la manera de Jaume Brossa i Gabriel Alomar)

Amb el seu habitual apocament mental,
continuarà criticant la religió sense rebutjar-la,
conreant l’amor material
desconeixent la cultura
essent festers, adorant el botelló
i despreciant la vida cultural
al mateix temps que aguantant
la tirania delque els altres diran.

La massa dels joves seguirà preferint
La Rihanna i el Bisbal a l’Estellés i en Valor
Veient els programes estúpids del cor
i escoltant amb delectació la música de Rihanna
correrà darrere de festes i mogudes,
assistirà a concerts, 
menysprearà el que s'ocupa i estalvia de bona fe,
i es burlarà de tots els pensen un món millor
en el seu cervell desquiciat

I els qui són d'eixa petita minoria que està sorgint,
continuaran dispersos com ramat enmig de la vall :
alguns escriuran al seu bloc; altres, isolats,
sols en el seu lloc d'estudi,
cultivant els agredolços plaers de la misantropia;
i els de més enllà, passejant el seu pessimisme
entre el soroll de les diversions.

A vosaltres rebels, sempre descontents,
« àcrates » avançats
que penseu en teatres independents,
en dones lliures, en pensament obert, en ànimes nobles;
que creieu possible el canvi del poder polític;
que somieu en l'estat del benestar;
que esteu penetrats
de les sensacions refinadament subtils que dóna el gaudi d'una obra artística;
que us deixeu seduir pels grans innovadors del segle:
Einstein, Proust, Joyce, Habermas, Picasso;
que esteu arrastrats pel culte als Rolling;
que espereu la superació de les autonomies;
que anheleu ser dignes companys
d'homes i dones dignes, cultes i sans:

En fi, ànims!